1. PREOCUPAR-SE
1. Quan una organització es troba amb dificultats per avançar, les barreres poden ser les següents:
- -No reconèixer allò que veiem (separar la percepció i el pensament)
- -No dir allò que pensem (separar el pensament i la parla)
- -No fer allò que diem (separar la parla i l’acció)
- -No veure allò que fem (separar la percepció i l’acció)
Si l’organització percep aquesta situació, comença el fet de PREOCUPAR-SE.
Sobre aquest moviment, l’Eurítmia Ocupacional ofereix l’harmonització d’aquestes quatre qualitats: pensar, fer, veure i dir. L’harmonització es produeix dinamitzant l’ESCOLTA i el diàleg a través del moviment en grup, el moviment social.
2. DESOCUPAR-SE
Una organització ha de desocupar-se com a pas previ a l’acció d’ocupar-se. Aprendre del passat per connectar amb les possibilitats emergents futures.
Per això, ha d’observar els pensaments i comportaments habituals que l’han portat a la preocupació i deixar-los anar, abandonar-los.
“No podem resoldre els problemes amb el mateix tipus de pensament amb els que han estat creats” -Albert Einstein
En aquest moviment s’exercita deixar anar allò que no ens serveix del passat, ampliar els horitzons, deixar de veure en una sola direcció. L’Eurítmia Ocupacional exercita per això l’OBSERVACIÓ, apareixent el sorprendre’s, movent-nos en conjunt. Aquesta qualitat rejoveneix, flexibilitza, atorga resiliència.
3. OCUPAR-SE
L’organització, la comunitat, ha de tenir clar el lloc que li correspon, quin és el seu objectiu, la seva tasca, i ocupar aquest lloc en el món.
En el moment en el qual arribem al moviment de desocupar-se, comença un punt de col·lapse. Tenim dues opcions: tornar als nostres hàbits arrelats del passat o aturar-nos i deixar venir allò que és nou.
L’Eurítmia Ocupacional ofereix exercicis de moviment per estar despert, present, apareixent el SILENCI OCUPACIONAL, el silenci que sorgeix quan cadascú està ocupat en la seva tasca i aquesta és la tasca del grup.
“Ocupa el lloc que et correspon”-Annemarie Ehrlich
4. COCREAR
Quan un té clar el fet d’ocupar-se en l’organització i/o en la comunitat, és el moment de convertir la idea en realitat, de cristal·litzar-la:
- -Amb la força de la intenció: “Un petit grup de ciutadans compromesos pot canviar el món, és l’únic que alguna vegada ho ha aconseguit” (Margaret Mead)
- -Deixar venir
- -Amb la gran voluntat: quan ens obrim a allò nou, accedim a la nostra voluntat més profunda. No deixar que les coses simplement succeeixin.
- Llocs per despertar. Un determinat entorn o context ens convida a despertar amb més facilitat.
Nosaltres a través de l’Eurítmia Ocupacional, en el moviment, oferim una visió global de les capacitats i potències creadores que viuen en el grup.
A través del moviment, un pot experimentar la certesa, un diàleg amb l’espai i el temps. S’exercita l’amplitud de visió, l’avantsala de la creació. Un canvi en la forma de pensar. Amb l’eurítmia, a través de les formes i moviments en l’espai, es treballa moure’s i observar allò nou que es crea entre tots, aprendre a veure des d’una altra perspectiva, a identificar la creació d’allò nou que sorgeix quan es treballa en grup.
5. DESPREOCUPAR-SE
Quan un grup comença a crear, comença la seva evolució. En la creació et tornes més receptiu, estàs en l’ambient, en el context, en allò que t’envolta. El grup es troba en una situació d’obertura:
- -Obertura de pensament.
- -Obertura de sentiment, això ens permet empatitzar.
- -Obertura emprenedora: podem deixar anar i deixar venir allò que és nou.
L’Eurítmia Ocupacional per experimentar aquest moment, el fet de despreocupar-se, en l’evolució, en l’obertura, proposa l’observació com a eina per deixar venir.
Treballant en grups que s’organitzin ells mateixos per una posterior integració amb la resta de grups. Aprenent de l’entorn, dels companys, a través de l’observació dels altres grups de treball pots arribar a sortir de tu mateix, a despreocupar-te, a evolucionar.
